Dia de dinàmiques de grup bonic. Carregat d’emocions compartides amb els companys que just coneixem. Moments de tens silenci que han acabat amb voluntaris disposats a compartir records tristos, alegres, dramàtics, durs, ….

De la ma de Miquel, en podem dir el nostre “director d’escena”, hem pogut compartir aquell com amb 3 anys tenia por a la foscor de la nit, a la soledat, i com una innocent joguina li recorda, encara ara, aquell moment dramàtic.

Hem compartit les nostres estratègies, les nostres armes, per sortir dels moments de tristesa, frustració. Armes tan senzilles com agafar la pilota, córrer darrera d’ella esquivar jugadors i arribar a la xarxa amb el gol!

Hem compartir l’alegria, tremenda alegria d’aquells regals, un vestit, sabates de xarol, …. que, un cop l’any, sols un cop l’any, fa la mare per a lluïment a la gran festa de l’estiu.

Hem compartit les nostres cançons, les que fem per expressar les nostres esperances, les nostres tristeses i les nostres alegries. Que defineixen la felicitat com fer el que de debò vols fer.

Hem compartit aquell trist dia en que es perd la mare, perquè no ens pot cuidar: ella sola, treballant i cuidant de 6 fills! Perdem la mare que queda en el record més íntim del nostre cor. Ens queda l’esperança del retrobament, que algun dia pugui arribar la nina de drap que desitgem.

Al final, hem rigut, hem plorat, hem pensat i …. hem pres consciència del nostre valor. Sabem, comencem a pensar, que pel fet de perdre un contracte, una entrevista no som menys. No ens podem enfonsar per aquest motiu.